Arrels, festival de les dues ribes

Quan ja teníem un peu a les vacances, es va celebrar a Reus el festival Arrels, que tenia per objectiu acostar la realitat del Marroc, de l'altra riba del Mediterrani, a la gent d'aquesta riba.
Va tenir manifestacions força diverses, com xerrades, taules rodones, recitals de música, sessions de cinema, i narració de contes. En aquesta darrera, celebrada al Racó de la Palma, de Reus, podeu veure l'Alí narrador, que va col.laborar en el meu treball sobre els contes marroquins, i també una narradora catalana, fent un intercanvi de contes de les dues ribes. Tot i que ella, sobretot, va explicar llegendes i narracions de la zona pirinenca. Al vídeo de sota, podeu veure un tros de la sessió de contacontes, així com una entrevista que em van fer. Aquest material prové d'un nou mitjà periodístic de caràcter digital, Delcamp.cat, que tot just s'acaba d'estrenar. Si voleu saber-ne més podeu clicar aquí

El llop coix

Us presento un altre conte d'animals protagonitzat per un llop (o potser un xacal, és a dir, l'uccn amazic). El seu autor és Said Belgharbi, escriptor rifeny afincat entre nosaltres, que recrea contes populars entre d'altres. De moment, li han publicat un parell de novel.les així com reculls de contes, en amazic. A mi em van arribar a través de l'associació Amazics a Catalunya, a partir de la traducció de Maryam Laaouaj, hi he fet alguns petits retocs.

Queia la nit sobre el galliner del poble, i tota la gent dormia, tranquil·lament a casa seva, quan el llop, traïdor, amagant-se entre els camps per no ser descobert, s’hi acostava.

Tot just arribar-hi, el llop va descobrir una gallina i va pensar:

- Aquesta gallina sembla molt grossa, me la cruspiré aquesta mateixa nit i si me’n sobra la portaré a les meves cries.

Just quan estava a punt de caure damunt de la seva víctima, li va caure una gran pedra a la peülla i la hi va partir. Així que no li va quedar altre remei que tornar a peu coix cap al seu cau, a la cova on l’esperaven les cries.

- Què t’ha passat pare? –van preguntar les cries en veure’l.
- Fills meus, vull que la meva experiència us serveixi a vosaltres- respongué tot adolorit- Aquest és el destí de tots els qui roben coses dels altres.