Els comptes d'en Joha

Novament en Joha ens diverteix amb els seus embolics, que podreu trobar editats en castellà per Clan Editorial al llibre Cuentos del Marruecos español.

Vet aquí que un matí en Joha va passar per davant de la fruiteria, el botiguer, en veure’l, li va reclamar el deute que tenien pendent. En Joha li va dir:
- A veure, donem un cop d’ull a la teva llibreta per saber el que et dec exactament, així t’ho podré pagar i no caldrà que em destorbis un altre cop.
El fruiter va començar a fullejar la llibreta mentre el nostre amic se’l mirava. Quan va trobar el seu nom, va veure que hi havia un compte obert de força dirhams, després d’haver-ho repassat bé van comprovar que en Joha li devia 31 dirhams. Però aquest va fixar-se que just a sota hi havia el compte de l’imam del pobre que devia 26 dirhams. Llavors en Joha va dir:
- Mira, amic meu, jo et dec 31 dirhams i l’imam 26; així doncs si fas la resta veuràs que te’n queden cinc. Dóna-me’ls i així liquidaràs els dos comptes a l’hora.
El fruiter es va aturar a pensar uns moments, però com que no era molt llarg i tenia molta feina, va pensar que era un mètode fàcil de cancel·lar dos comptes antics i se’n va alegrar. Va agafar 5 dirhams de la caixa i els va donar al nostre amic que, naturalment, se’n va anar més content que unes Pasqües.
Però quan el botiguer es va quedar sol, sense clients que l’atabalessin, va intentar refer els comptes que li havia proposat en Joha i es va quedar amb el dubte de si hi havia sortit guanyant o perdent...

.........................................................................................
Un altre dia que en Joha tornava a estar sense ni un duro va anar a casa d’un veí seu que li devia uns quants dirhams. Com que el veí no hi era, va continuar més pobre que una rata i va haver de marxar amb les butxaques buides. De tornada va passar per davant del forn, just en el moment en què treien el pa acabat de coure. Feia una oloreta tan bona! En Joha no s’hi va poder resistir i tot i que sabia que obrava malament, va aprofitar un moment en què el botiguer badava per prendre-li un d’aquells pans rodons i tan tous. Abans va mirar cap al cel, i es va excusar davant de Déu:
- Senyor meu, tot poderós, tu saps molt bé que estic mort de gana i també saps que no tinc ni un duro. D’altra banda, tu, que ho saps tot, no pots ignorar que he intentat que el meu veí em pagués. Doncs bé, tu que ets omnipotent, pren-li els meus diners i dóna’ls al forner.
I ja més tranquil, es va asseure sota l’ombra d’un arbre per devorar el pa.